SMILEY, DESPRÉS DE L’AMOR de GUILLEM CLUA
Han passat vuit anys des del darrer cop que vam veure l’Àlex i el Bruno. Els vam deixar just després d’enviar-se un smiley –dos punts, un guionet i un parèntesi tancat que ho van canviar tot– i fent-se un petó de pel·lícula. Va ser un moment màgic. Al seu voltant es van encendre els llums de Nadal i es va posar a nevar, però ells no es van moure del mig del carrer. Van aturar el tràfic, els cotxes van començar a pitar-los, els vianants es van aturar a gravar l’escena amb els seus mòbils i tot seguit es van posar a ballar en una coreografia perfectament sincronitzada.
Bé, potser aquí estem exagerant una mica, però què voleu? Era una comèdia romàntica i les comèdies romàntiques han d’acabar així, amb un happy ending. I ells el van tenir. “Jo no sé si tu i jo tindrem un bon final… però podem tenir un principi, si tu vols,” va dir l’Àlex. I el Bruno va respondre que sí, que volia. Va sonar Florence and The Machine i tots dos van començar una relació.
Però les coses no van anar com esperaven. Les seves diferències, petites i simpàtiques al principi, es van anar fent més i més grans a mesura que passaven els mesos. La realitat del dia a dia es va acabar imposant a l’enamorament edulcorat de les pel·lícules i avui, vuit anys després, tot és ben diferent. L’Àlex està a punt de fer quaranta anys i el Bruno s’ha d’enfrontar a una de les decisions més importants de la seva vida.
És en aquest punt crucial de les vides de tots dos que ens retrobem amb ells. I poca cosa més podem dir si no volem caure en els spoilers. Ja en teniu un de ben gros al mateix cartell de l’obra. Sí, és un pastís nupcial. Això ja us hauria de donar totes les pistes que necessiteu.
Des del dia que vam estrenar SMILEY Una història d’amor, una pregunta m’ha perseguit sempre. Me la feien els espectadors, els actors de les diferents produccions internacionals, els periodistes a les rodes de premsa… “Creus que l’Àlex i el Bruno duraran gaire temps junts?” No era una pregunta absurda. Els dos personatges eren tan diferents que es feia difícil vaticinar una relació fàcil. Com seria la seva vida en parella? Realment estaven fets l’un per l’altre? Al final estaven lligats per aquell fil vermell del destí que tots dos perseguien? La funció original no
donava cap resposta. El seu argument arribava on acaben totes les comèdies romàntiques: al van ser feliços i van menjar anissos… però després, què?
SMILEY Després de l’amor contesta totes aquestes preguntes. I en planteja d’altres. De la mateixa manera que SMILEY Una història d’amor va normalitzar el fet que una comèdia romàntica estigués protagonitzada per dos homes joves, aquesta nova història mostra una realitat diferent: la de l’homosexualitat a la mitjana edat, quan els llums de la festa s’apaguen, quan ja no tenim esma per seguir ballant i preferim quedar-nos a casa, quan ens toca entendre que l’amor pot ser alguna cosa més que passió desfermada i focs artificials, quan la soledat amenaça amb deixar de ser una cosa transitòria…
Però sobretot SMILEY Després de l’amor ens emocionarà i ens tornarà a fer riure. Beurà de nou de les comèdies romàntiques clàssiques –des de Howard Hawks fins a Nora Ephron, de La boda de mi mejor amigo a Notting Hill– per explicar una història d’amor tremendament contemporània on les noves tecnologies i les particularitats de la Barcelona LGTBI tornaran a tenir un pes específic.
Tots aquests temes fan que SMILEY Després de l’amor funcioni com a obra autònoma que l’espectador podrà gaudir sense necessitat d’haver vist la producció de 2012. Lògicament, aquells que la van veure en el seu moment es retrobaran amb l’Àlex i el Bruno com qui recupera el contacte amb uns vells amics als quals havien perdut la pista. I els que no… els coneixeran per primer cop. Espero que també els facin riure i plorar com han fet amb milers d’espectadors de tot el món.
Guillem Clua
Fitxa tècnica
Text i direcció Guillem Clua
Intèrprets Ramon Pujol i Albert Triola
Escenografia i vestuari Sergi Corbera
Il·luminació Arnau Planchart
Espai sonor Roger Ábalos
Confecció de vestuari: Marta Pell
Cap tècnic: Enric Alarcón
Regidor: Marc Berraondo
Producció executiva Cia. Smiley Ramon Pujol
Autor cartell Alfonso Casas
Xarxes i comunicació Sem Pons i Ruben García
Agraïments: Marta Buchaca, Victor Josep Rodrigo, Sala Flyhard, Clara Segura, Joan Dausà, Marc Maulini – Els Pescadors, Llenas, ES Collection
Una producció de Companyia Smiley amb La Brutal.
RAMON PUJOL
ALBERT TRIOLA
