ROMEU I JULIETA de William Shakespeare

(Català) Tot ha de canviar
Res no roman igual
Tothom canviarà Ningú, ningú roman igual.
Nina Simone.

És tan complicat llegir Romeu i Julieta sense estereotips romàntics!
La cultura heteropatriarcal s’ha encarregat, des de sempre i per preservar la seva supervivència, de dir-nos a qui es pot desitjar i a qui no. I tot el que no està dins del cànon que dicten, pot ser desqualificat i insultat. Pel carrer et poden dir «marieta de merda!» o «puta guarra!» o «quin fastig que fas, ets una porqueria de persona, tu no ets ni una tia ni ets res, et rebentaré la cara» (agressió d’un home de 32 anys a una persona trans, a València, el setembre del 2020)… en fi, sense paraules!
I podeu pensar: i això què té a veure amb Romeu i Julieta? El text de Shakespeare no va de dos joves que s’enamoren i finalment moren per amor? Doncs si, això és el que PASSA. Però no és DEL QUE PARLA, si aconseguim llegir-lo lliure d’estereotips.
Romeu i Julieta parla bàsicament de VIOLÈNCIA. Violència per mantenir unes estructures socials preestablertes i regnants -representades per les dues famílies protagonistes, els Capulet i els Montagú – i violència per trencar i acabar definitivament amb aquestes estructures, Romeu i Julieta. Shakespeare comença l’acció presentant-nos dos adolescents a punt d’entrar a l’edat adulta i, per tant, formatejats pels seus pares per ser els hereus i estàndards del que les seves famílies representen.
El bard anglès descriu un entorn de lluita visceral entre totes dues famílies. De fet, en un moment determinat i quan un d’ells és preguntat pels motius d’aquest enfrontament, respon que no recorda quin és realment el motiu originari d’aquest d’odi!!!
Això no deixa de ser un reflex del nivell de podridura on ha arribat el sistema imperant. I entremig de tot això: Romeu i Julieta. Si hi ha una parella que no pot existir, segons el sistema -perquè el negaria – són ells. Però els adolescents es coneixen i s’enamoren. I el més important, prenen consciència de dues coses: del perill que corren com a parella, però sobretot del perill que la seva relació representa pel sistema. Amb la seva unió es pot acabar la rivalitat i, per tant, obrir-se un nou escenari on les estructures caduques quedin desterrades. Aquest és el conflicte veritable i profund de l’obra.
El que més m’emociona d’aquest text és el crit desesperat per voler canviar les coses. El risc que prenen tots dos i el preu que estan disposats a pagar. Potser en aquest sentit Julieta és la més valenta. És clar, és la dona. Romeu acaba pensant poc i corrent massa, però ella sintetitza el seu sacrifici, igual que fa Mercucci quan mor, cridant «Maleïdes famílies!». I l’altra cosa que m’emociona són els personatges que, d’una manera o d’una altra, cuidaran dels dos joves en el seu intent per voler canviar-ho tot: Mercucci, la Dida i el Fra Llorenç. Són els únics que veuen en el camí perillós que han empès una esperança col·lectiva. Potser ja serà tard, però saben veure el valor del canvi com una herència per les generacions futures.

DAVID SELVAS